Anant a fer una passejada de tarda a la vall de Ridolaina ens vam confondre i vam anar a parar a un camí anònim amb unes vistes esplèndides a la vall de la Cerdanya. Els integrants de l'equip de "al filo de lo possible", com li agrada dir a la meva dona, érem ella, el meu fill de dos anys, la gossa i jo.
On érem?
En una pista forestal que hi ha entre Montellà i Santa Eugènia. Poc després de Montellà surt una pista a la dreta de la carretera. No hi ha cap pal indicador ni res.
 |
Camí |
Hi vam entrar amb el cotxe i el vam deixar en un marge per començar a caminar. No érem, doncs, a la vall de Ridolaina però el camí semblava prou bonic per fer una passejada i calmar el malestar del nostre fill que començava a estar empipat d'estar al cotxe.
Vam encertar! El camí és fantàstic. Passa entre camps i arreu on mires t'admira l'harmonia del paisatge. Hi vam anar a la primavera i tot era verd. Aquesta àrea forma part de la subcomarca del Baridà.
El terreny és pràcticament pla, només puja una mica lleugerament a mesura que s'avança. L'entorn, mireu-lo:
 |
Vistes |
 |
Entorn |
(I no van passar gaires cotxes, com en moltes pistes de la Cerdanya. Només en va passar un).
El camí passa pel costat d'una granja, l'Esconsa, que queda a l'esquerra. Després entra al bosc i comença a pujar. Nosaltres vam tirar enrere cinc minuts després d'entrar al bosc. Devíem fer una mitja hora d'anada i una altra de tornada.
 |
Bestiar |
Si haguéssim continuat, aquest camí puja, passa del costat del turó Batllé, va al coll de l'Home Mort i després al refugi de Prat d'Aguiló, inici per a molts excursionistes de l'ascens al Comabona, cim més oriental de la serra del Cadí.
Durant l'excursió, a mesura que anàvem pujant deixàvem avall el poble de Montellà, on destacava el campanar de l'església de Sant Genís.
 |
Montellà des del bosc |
En resum, vam tenir una tarda fantàstica. A vegades l'atzar et fa descobrir coses maques sense cap publicitat.