viernes, 31 de julio de 2015

Pels voltants de Montellà

Anant a fer una passejada de tarda a la vall de Ridolaina ens vam confondre i vam anar a parar a un camí anònim amb unes vistes esplèndides a la vall de la Cerdanya. Els integrants de l'equip de "al filo de lo possible", com li agrada dir a la meva dona, érem ella, el meu fill de dos anys, la gossa i jo.

On érem?

En una pista forestal que hi ha entre Montellà i Santa Eugènia. Poc després de Montellà surt una pista a la dreta de la carretera. No hi ha cap pal indicador ni res.

Camí

Hi vam entrar amb el cotxe i el vam deixar en un marge per començar a caminar. No érem, doncs, a la vall de Ridolaina però el camí semblava prou bonic per fer una passejada i calmar el malestar del nostre fill que començava a estar empipat d'estar al cotxe.

Vam encertar! El camí és fantàstic. Passa entre camps i arreu on mires t'admira l'harmonia del paisatge. Hi vam anar a la primavera i tot era verd. Aquesta àrea forma part de la subcomarca del Baridà.

El terreny és pràcticament pla, només puja una mica lleugerament a mesura que s'avança. L'entorn, mireu-lo:

Vistes

Entorn

(I no van passar gaires cotxes, com en moltes pistes de la Cerdanya. Només en va passar un).

El camí passa pel costat d'una granja, l'Esconsa, que queda a l'esquerra. Després entra al bosc i comença a pujar. Nosaltres vam tirar enrere cinc minuts després d'entrar al bosc. Devíem fer una mitja hora d'anada i una altra de tornada.

Bestiar

Si haguéssim continuat, aquest camí puja, passa del costat del turó Batllé, va al coll de l'Home Mort i després al refugi de Prat d'Aguiló, inici per a molts excursionistes de l'ascens al Comabona, cim més oriental de la serra del Cadí.

Durant l'excursió, a mesura que anàvem pujant deixàvem avall el poble de Montellà, on destacava el campanar de l'església de Sant Genís.

Montellà des del bosc

En resum, vam tenir una tarda fantàstica. A vegades l'atzar et fa descobrir coses maques sense cap publicitat.

miércoles, 29 de julio de 2015

El Collet de Vima


Collet de Vima
Vima (1.325 m) és una casa situada en un collet de muntanya que hi ha al vessant nord de la serra del Cadí. És un indret molt bonic, on s'hi pot arribar fent una passejada.

Per anar-hi cal sortir de Béixec (1.320 m) per una pista forestal i en només 20 minuts s'hi arriba. La pista és plana i només puja lleugerament abans d'arribar al collet.

El camí no té gaire ombra, cosa que cal tenir en compte si s'hi va amb nens, encara que pels 20 minuts que dura la caminada no es patirà gaire.

Mapa

El més bonic és la vista del collet, abans d'arribar-hi, amb la casa, el marc de fons de la serra del Cadí i l'entorn ple de vegetació pirinenca i prepirinenca.

Part del camí no té ombra


Al llarg del camí hi ha vistes al vessant sud del Pirineu i es pot veure la Tossa Plana de Lles, cim destacat de la Cerdanya.


Tossa Plana de Lles



Vima és actualment una masia deshabitada i en estat precari. Als prats del voltant pasturen vaques com les que ens vam trobar la darrera vegada que hi vam anar. Des del coll i en direcció sud oest es veu de lluny el poble del Querforadat, que és un poblet magnífic, inici de l'ascens a la muralla del Cadí per la canal de Baridana.

"Les vaques de Vima"


Aquest poble està a una hora, com a molt una hora i mitja del collet. Veureu que la pista baixa i se'n va a buscar el poble.

Panoràmica del Cadí després del coll


De Vima se n'expliquen una sèrie de llegendes o històries antigues locals que recull el llibre "El Baridà" del Manel Figuera i Abadal. De fet, no és l'única història llegendària de la Cerdanya sinó una entre els 39 indrets ressenyats (cases, pobles i indrets) per aquest professor de Bellver de Cerdanya, entre altres ocupacions. Vima, per cert, pertany actualment al terme de Cava (Alt Urgell), tot i que temps enrere depenia del municipi del Querforadat, històricament cerdà.

Llibre d'Edicions Salòria


Per entendre Béixec, que és el poble d'on surt la passejada, cal saber que aquest poble està ubicat a l'oest del Montsec del Béixec, que tal com diu el nom és una zona seca. És un poble, per cert, molt tranquil, potser és la paraula que més el caracteritza: no té cap comerç. No hi ha cap font però sí una mini zona infantil amb gronxador inclòs. El camí s'inicia paral·lel a un prat davant del poble.

Béixec


Com arribar-hi

A Martinet heu d'agafar la desviació que puja cap a Montellà. A 300 metres cal trencar cap a Estana. Més endavant es passa per la desviació cap a Bastanist (que no s'ha d'agafar) i poc després veureu que ve el trencall cap a Béixec (a la dreta). Són 7 km per una carretera preciosa, envoltada de vegetació, com si anessis per dins d'un bosc, però amb un asfalt en un estat lamentable, tant com la carretera d'Estana. Jo vaig pensar que poster vas amb menys sotracs per una pista forestal que per aquella via local.