Itinerari de Concabella a Les Pallargues, a la Segarra.

Panoràmica dels Plans de Sió

Aquesta ressenya la dedico a una comarca poc visitada de Catalunya, la Segarra. Un territori de pas per molts vehicles que van al Pirineu que té molts encants.

Us proposo fer un itinerari a peu entre els pobles de Concabella i Les Pallargues. Això és a la meitat oest de la comarca, a l'àrea anomenada els Plans de Sió, on hi ha el riu del mateix nom.

Aquest camí es pot fer en una 1 h 30 min tenint en compte que el fem aturant-nos de tant en tant, fent fotografies, i caminant de manera relaxada. Un cop a Les Pallargues, després d'aturar-nos a menjar alguna cosa als bancs de la plaça on hi ha Lo cafè, l'únic bar del poble, podem encara caminar mitja horeta més fins a Montroig de Sió i donar una volta pels seus carrers.

Tot plegat, fins a tornar al cotxe, serien unes quatre hores. Pot ser, en resum, una excursió de dia o de matí, depèn de com es vulgui plantejar.

Itinerari:

• Concabella
• Les Pallargues
• Montroig de Sió

Temps:

4 h (anada i tornada)

Mapa dels Plans de Sió

L'itinerari ens permet fer-nos una fotografia clara del paisatge de la comarca, un panorama dilatat de camps de conreu. Una extensa plana, que, per l'agricultura, a l'hivern es mostra d'un color, verd, i a l'estiu d'un altre, daurat.

La Segarra és terra d'horitzons i això fa que, sovint, la visió del cel amb els núvols es combini amb els camps formant un gran paisatge. I les postes de sol són úniques, diuen.

Els camps de cereals de la Segarra

Els pobles dels Plans de Sió són menuts i deshabitats amb explotacions ramaderes a la rodalia per on escampa olor de fems. A la Segarra l'encant rural i la tranquilitat són sempre apreciables. És una terra de secà, on les precipitacions són escasses. Alguns dels arbres que trobarem en el camí són oliveres i alzines.

Una alzina al marge del camí

La comarca té un passat medieval que avui dia és present en forma de castells i torres que podem trobar en alguns pobles (tant Concabella com les Pallargues tenen castell). Aquests monuments es poden visitar conjuntament a través de dues turístiques, la Ruta dels Castells de la Segarra i la dels Castells de Sió, que passa per l'itinerari que us presento.

En alguns pobles les cases rurals ofereixen sortides a cavall als seus clients.
Trobareu informació turística de la comarca al Centre d’Atenció Turística de Catalunya de Cervera, situat al costat d'una rotonda després de la sortida Cervera est de l'autovia A2 Barcelona - Lleida.

L'itinerari de la Bunyola del Delta del Llobregat

El canal de la Bunyola
desembocant a la platja dels Carrabiners

A poca distància de Barcelona hi ha un lloc fantàstic per anar a caminar. Són els espais protegits del Delta del Llobregat, a dos quilòmetres del nucli del Prat del Llobregat. Hi ha tres itineraris senyalitzats que poden ésser concorreguts segons el moment del cap de setmana però que hi ha dies i estones en què estan buits.

És necessari consultar els horaris perquè aquests camins es tanquen al públic a vegades a les 17 de la tarda, altres cops a les 19 h segons l’època de l’any. Cliqueu en aquest enllaç per veure’ls.

Distància:

• 2,5 km d'anada
• 2,5 km de tornada

Itinerari:

• Porta dels Espais Naturals
• Mirador de Cal Tet (1 km)
• Mirador de la Bunyola (1,9 km)
• Antiga Caserna dels Carrabiners (2,2 km)
• Mirador del Semàfor (2,5 km)

Durada:

La que vulguis, però el mínim per anar i tornar són 2 h 30 min.

Com us deia hi ha tres itineraris. L’1 i el 2 són els que passen més a prop del curs del riu i hi és tancada l’entrada als gossos. El número tres és el que us proposo en aquest article. S’anomena l’itinerari de la Bunyola.

Itinerari de la Bunyola

El camí arriba fins al Mirador del mateix nom on podem gaudir de l’observació de les aus aquàtiques que es deixen veure a la platja de ca l’Arana, a l’esquerra del mirador (al darrere de la qual hi ha la desembocadura del riu) i a la platja dels Carrabiners (a la dreta).

La platja dels Carrabiners amb el canal de la Bunyola

Aquestes platges són dos dels tresors del Delta i, esclar, no hi és permès al bany. Reculant uns metres des del mirador el camí tomba a la dreta passant per una antiga baluerna en ruïnes anomenada la caserna dels carrabiners i toca fi a l’edifici del Semàfor que esdevé una tribuna de la platja del mateix nom on no cal dir que el bany tampoc hi es permès.

L'edifici del Semàfor

Aquest tram final de camí està construit sobre una plataforma de fusta des d’on podem observar, abans d’arribar a l’edifici del semàfor, l’estany de la Magarola.

És dificil d’interpretar la quantitat d’elements naturals que conflueixen en un Delta. Aquesta tasca la podríem deixar als biòlegs. No obstant això, la visita als Espais naturals del Delta permet fer-nos una idea de la naturalesa d’un Delta gràcies a les explicacions que trobem en diversos punts de l’itinerari. Pel que fa a la fauna hi abunden les aus aquàtiques (el corriol camanegre, la gavina corsa i fins l’aguila pescadora passen per la platja del Semàfor, per exemple). També hi ha rèptils com les tortugues, etc., que naden a les aigües del canal de la Bunyola. Sobre la vegetació, hi trobem joncs i plantes poc conegudes.

El paisatge del Delta és d’enorme bellesa, s’hi respira una tranquilitat absoluta. El blau del cel, el blanc dels nuvols i el verd de la vegetació es combinen formant un paisatge simple i harmoniós.

El sender és pla i es perd a l’horitzó.

Potser no cal dornar-ne més detalls. Aneu-lo a veure.

La cova Iglesiona del cabo Vidio

Una de les entrades per mar a la cova

Avui us vull parlar del Cabo Vidio, un cap de la costa asturiana a l’interior del qual hi ha una cova d'unes característiques geològiques singulars, la "Iglesiona". Si us situeu a l’oest del far veureu un caminet que davalla a l’única de les tres entrades a través de les quals s’hi pot accedir.

De baixada passareu per un punt on la roca està equipada amb uns ferros. Després heu de continuar descendint i quan ja us estigueu apropant al nivell del mar veureu a la dreta una obertura a la roca, és l’entrada a la cova.

Aquest és el caminet que baixa a la cova

A l’interior descobrieu una sala enorme que s’aixeca i culmina en forma de cúpula. No és habitual topar amb una cova d’aquestes característiques. Això es dóna perquè fa milers d’anys, aquesta part del cab estava formada d’estrats de quarcita situats de manera horitzontal l’un damunt de l’altre. Aquests estrats, a més, no estaven soldats. Amb els anys, l’erosió de l’aigua va anar desprenent la part central dels estrats i, mica en mica, es van alçar els murs d’un sostre amb una superfície semiesfèrica.

El terra de la cova és ple de còdols que són les restes dels estrats caiguts, unes pedres que a la vegada han estat arrodonides per la força del mar. En una entrada, l’única a través de la qual s’hi pot accedir per mar, es forma una plageta de còdols i es crea una imatge impressionant amb els rajos de llum filtrant-se a l’interior de la cova. L’escenari és pintoresc i recorda una cova després d’un naufragi

Aquí podem veure la platgeta que s'ha format amb estrats caiguts del sostre

L’alçada de la cova no la sabem però superarà molt probablement els 50 metres. Tot plegat ens du a la conclusió que el cabo vidio és buit per dins i, qui sap, potser algun dia, d’aquí molts i molts anys, s’enfosarà. Per accedir a la cova s’ha de fer amb bajamar, és a dir, quan hi ha la marea baixa, i això es pot consultar per Internet al web de l’AEMET (heu de seleccionar la zona oeste i la zona de Cudillero) o a Tablademareas.com.

Un cap, punta o promontori, tal com ho diu a Viquipèdia, és un accident geogràfic format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar. Rep aquest nom sobretot quan la seva influència sobre el flux dels corrents costaners és gran i provoca dificultats per a la navegació.

Vistes a occident de la costa asturiana des del cabo Vidio.
Els núvols tapen el sol en un paisatge verge.

A Astúries hi ha diversos caps. El més conegut és el Cabo Peñas, el més septentrional de la costa asturiana, però un dels més importants és el Cabo Vidio, que pertany al concejo de Cudillero. Al marge de la cova, les vistes de la costa asturiana des del cap són espectaculars. És una costa verda, tallada per penya segats on sentim tota la força del mar cantàbric.