Pels voltants de Montellà

Anant a fer una passejada de tarda a la vall de Ridolaina ens vam confondre i vam anar a parar a un camí anònim amb unes vistes esplèndides a la vall de la Cerdanya. Els integrants de l'equip de "al filo de lo possible", com li agrada dir a la meva dona, érem ella, el meu fill de dos anys, la gossa i jo.

On érem?

En una pista forestal que hi ha entre Montellà i Santa Eugènia. Poc després de Montellà surt una pista a la dreta de la carretera. No hi ha cap pal indicador ni res.

Camí

Hi vam entrar amb el cotxe i el vam deixar en un marge per començar a caminar. No érem, doncs, a la vall de Ridolaina però el camí semblava prou bonic per fer una passejada i calmar el malestar del nostre fill que començava a estar empipat d'estar al cotxe.

Vam encertar! El camí és fantàstic. Passa entre camps i arreu on mires t'admira l'harmonia del paisatge. Hi vam anar a la primavera i tot era verd. Aquesta àrea forma part de la subcomarca del Baridà.

El terreny és pràcticament pla, només puja una mica lleugerament a mesura que s'avança. L'entorn, mireu-lo:

Vistes

Entorn

(I no van passar gaires cotxes, com en moltes pistes de la Cerdanya. Només en va passar un).

El camí passa pel costat d'una granja, l'Esconsa, que queda a l'esquerra. Després entra al bosc i comença a pujar. Nosaltres vam tirar enrere cinc minuts després d'entrar al bosc. Devíem fer una mitja hora d'anada i una altra de tornada.

Bestiar

Si haguéssim continuat, aquest camí puja, passa del costat del turó Batllé, va al coll de l'Home Mort i després al refugi de Prat d'Aguiló, inici per a molts excursionistes de l'ascens al Comabona, cim més oriental de la serra del Cadí.

Durant l'excursió, a mesura que anàvem pujant deixàvem avall el poble de Montellà, on destacava el campanar de l'església de Sant Genís.

Montellà des del bosc

En resum, vam tenir una tarda fantàstica. A vegades l'atzar et fa descobrir coses maques sense cap publicitat.

El Collet de Vima

Collet de Vima

Vima (1.325 m) és una casa situada en un collet de muntanya que hi ha al vessant nord de la serra del Cadí. És un indret molt bonic, on s'hi pot arribar fent una passejada.

Per anar-hi cal sortir de Béixec (1.320 m) per una pista forestal i en només 20 minuts s'hi arriba. La pista és plana i només puja lleugerament abans d'arribar al collet.

El camí no té gaire ombra, cosa que cal tenir en compte si s'hi va amb nens, encara que pels 20 minuts que dura la caminada no es patirà gaire.

Mapa

El més bonic és la vista del collet, abans d'arribar-hi, amb la casa, el marc de fons de la serra del Cadí i l'entorn ple de vegetació pirinenca i prepirinenca.

Part del camí no té ombra

Al llarg del camí hi ha vistes al vessant sud del Pirineu i es pot veure la Tossa Plana de Lles, cim destacat de la Cerdanya.

Tossa Plana de Lles

Vima és actualment una masia deshabitada i en estat precari. Als prats del voltant pasturen vaques com les que ens vam trobar la darrera vegada que hi vam anar. Des del coll i en direcció sud oest es veu de lluny el poble del Querforadat, que és un poblet magnífic, inici de l'ascens a la muralla del Cadí per la canal de Baridana.

"Les vaques de Vima"

Aquest poble està a una hora, com a molt una hora i mitja del collet. Veureu que la pista baixa i se'n va a buscar el poble.

Panoràmica del Cadí després del coll

De Vima se n'expliquen una sèrie de llegendes o històries antigues locals que recull el llibre "El Baridà" del Manel Figuera i Abadal. De fet, no és l'única història llegendària de la Cerdanya sinó una entre els 39 indrets ressenyats (cases, pobles i indrets) per aquest professor de Bellver de Cerdanya, entre altres ocupacions. Vima, per cert, pertany actualment al terme de Cava (Alt Urgell), tot i que temps enrere depenia del municipi del Querforadat, històricament cerdà.

Llibre d'Edicions Salòria

Per entendre Béixec, que és el poble d'on surt la passejada, cal saber que aquest poble està ubicat a l'oest del Montsec del Béixec, que tal com diu el nom és una zona seca. És un poble, per cert, molt tranquil, potser és la paraula que més el caracteritza: no té cap comerç. No hi ha cap font però sí una mini zona infantil amb gronxador inclòs. El camí s'inicia paral·lel a un prat davant del poble.

Béixec

Com arribar-hi

A Martinet heu d'agafar la desviació que puja cap a Montellà. A 300 metres cal trencar cap a Estana. Més endavant es passa per la desviació cap a Bastanist (que no s'ha d'agafar) i poc després veureu que ve el trencall cap a Béixec (a la dreta). Són 7 km per una carretera preciosa, envoltada de vegetació, com si anessis per dins d'un bosc, però amb un asfalt en un estat lamentable, tant com la carretera d'Estana. Jo vaig pensar que poster vas amb menys sotracs per una pista forestal que per aquella via local.

Un racó del Priorat

Que voleu anar al Priorat i dieu ¿on anem? Què és bonic?

No us puc dir aquí sí i allà no. No és pot fer una afirmació tal en una comarca tan bonica, allunyada de Barcelona, que presenta l’interès d’atesorar una tranquilitat que no gaudeixen altres entorns rurals de Catalunya.

Però en aquesta ressenya us proposo descobrir una part que a mi m’ha semblat interessant i que, intueixo, conforma un retall pintoresc de la comarca.

L'àrea d'interès comprèn els pobles següents:

• La Vilella Baixa
• La Vilella Alta
• Escaladei
• La Morera de Montsant

És un itinerari que podeu fer amb el vostre vehicle i transcorre íntegrament per carretera local; és especialment bonic el tram entre Escaladei i la Morera de Montsant, que és quan entrem pròpiament al Parc Natural del Montsant i se’ns presenta majestuós el sector central de la Serra i veiem igualment els conreus de vinya i les oliveres; aquesta és al meu entendre una de les imatges més boniques de comarca: els conreus de vinya posats al peu el massís del Montsant.

La Vilella Alta, el vessant de migdia

Si voleu bellugar les cames aquí teniu unes propostes:

Mapa Grau de la Figuera i Pont de Cavaloca

Serra Major

La Serra Major

Al Montsant una de les coses més boniques és enfilar-se a la serra. Per fer-ho, una excursió clàssica és la que surt del poble de la Morera i a través de tres graus (un grau és un pas estret entre la roca equipat amb ferros per agafar-se) ascendeix a dalt de la Serra Major, on queda a prop la Roca Corbatera, punt culminant del massís amb 1163 m.

Aquest és un recorregut un pèl físic i si us fa por l’alçada no és indicat, us pot fer patir.

Grau de la Figuera

Sortint de la Vilella Baixa per la part alta del poble o des de les indicacions del pont romànic s’agafa un sender en direcció al poble de la Figuera. El camí ascendeix la serra del mateix nom a través del Grau de la Figuera. Des d’aquest Grau les vistes del Priorat són espectaculars i a través d’elles podem comprovar el que afirmen les descripcions geogràfiques de la comarca: el Priorat és un territori accidentat i muntanyós on es conrea principalment la vinya i l’olivera.

A la sortida del poble un pal indicador estableix 50 min en direcció a aquest Grau.

El Pont de Cavaloca

El camí ral de la Vilella Baixa a Cabacés (un camí ral és l’itinerari que antigament feien servir els habitants d’un poble per anar al poble veí) és un sender senyalitzat que passa per un indret anomenat el barranc de Cavaloca on hi ha el pont del mateix nom. En aquest lloc hi ha un paisatge d’oliveres propietat d’una família de Cabacés amb el qual elabora diversos tipus d’oli d’una qualitat total i que podeu comprar en una botiga que hi ha a la plaça major d’Escaladei.
Que, per cert, si us hi apropeu us convidaran a una cata d’olis. Amb varietats rojal, arbequina i negret han elaborat un oli anomenat el Pont de Cavaloca que ha rebut diversos premis.

Inscripció de la botiga del Molí d'Oli a Escaladei

A Escaladei hi ha uns apartaments per 30 € per persona al dia que em sembla que poden ser un molt bon allotjament. Els amos de l’apartament són els propietaris d’un bar amb terrassa que hi ha a la plaça principal del poble; a l’entrada del bar hi ha un cartell amb l’anunci de l’allotjament. Els telèfons són 977 13 03 84 o 630 22 43 02.

Com les muntanyes del Prades, el Priorat gaudeix de microclima i aquest fet juntament amb l’orografia del terreny és a l’origen de la qualitat del vins i olis de la comarca.

La Morera de Montsant

Pel que fa als pobles, per mi, els més bonics són: La Morera de Montsant, la Vilella Alta i Escaladei. La Morera està posada literalment a sota de la Serra Major, antigament va ser una vila fortificada i és agradable sentir la tranquilitat dels seus carrers tot llegint els comentaris gravats en algunes parets: aquí hi havia l’hospital, diu, allà vivia l’home que custodiava les claus de les muralles. La major part de les cases de la Morera són de pedra.

Les ruïnes de la cartoixa amb el Montsant al fons

Al poble hi ha un bar on es menja molt bé i per un preu econòmic que s’anomena l’Únic. Té una petita terrassa i és ideal per comprar-hi un resfresc després d’una acalorada excursió pels cingles del Montsant. Hi serveixen uns plats combinats gustosíssims i generosos a un preu realment molt i molt econòmic. És d’aquells en què et sorprens de com és tan barat.

Les ruïnes de l’antic monestir d’escaladei és un altre punt d’interès si se sap el moment en què es poden visitar sense a penes altres visitants. A prop de l’entrada a la cartoixa hi ha diversos itineraris indicats per fer peu que, combinats amb una visita a les ruïnes, poden donar-vos un dia magnífic.

La Vilella Alta

Finalment vull parlar de la Vilella Alta, un poble que em va impressionar. Està posat en un turó que domina unes vistes del Priorat excel·lents. En un cantó hi ha el sector occidental de la Serra del Montsant i l’altre les ondulacions d’un terreny poblat de camps de conreu. Hi recomano una visita a la plaça major i als carrers del voltant. Hi ha una casa rural anomenada l’Abadia de la qual en desconec si és una lloc apropiat o no. És l'única casa rural del poble.

Itinerari de Concabella a Les Pallargues, a la Segarra.

Panoràmica dels Plans de Sió

Aquesta ressenya la dedico a una comarca poc visitada de Catalunya, la Segarra. Un territori de pas per molts vehicles que van al Pirineu que té molts encants.

Us proposo fer un itinerari a peu entre els pobles de Concabella i Les Pallargues. Això és a la meitat oest de la comarca, a l'àrea anomenada els Plans de Sió, on hi ha el riu del mateix nom.

Aquest camí es pot fer en una 1 h 30 min tenint en compte que el fem aturant-nos de tant en tant, fent fotografies, i caminant de manera relaxada. Un cop a Les Pallargues, després d'aturar-nos a menjar alguna cosa als bancs de la plaça on hi ha Lo cafè, l'únic bar del poble, podem encara caminar mitja horeta més fins a Montroig de Sió i donar una volta pels seus carrers.

Tot plegat, fins a tornar al cotxe, serien unes quatre hores. Pot ser, en resum, una excursió de dia o de matí, depèn de com es vulgui plantejar.

Itinerari:

• Concabella
• Les Pallargues
• Montroig de Sió

Temps:

4 h (anada i tornada)

Mapa dels Plans de Sió

L'itinerari ens permet fer-nos una fotografia clara del paisatge de la comarca, un panorama dilatat de camps de conreu. Una extensa plana, que, per l'agricultura, a l'hivern es mostra d'un color, verd, i a l'estiu d'un altre, daurat.

La Segarra és terra d'horitzons i això fa que, sovint, la visió del cel amb els núvols es combini amb els camps formant un gran paisatge. I les postes de sol són úniques, diuen.

Els camps de cereals de la Segarra

Els pobles dels Plans de Sió són menuts i deshabitats amb explotacions ramaderes a la rodalia per on escampa olor de fems. A la Segarra l'encant rural i la tranquilitat són sempre apreciables. És una terra de secà, on les precipitacions són escasses. Alguns dels arbres que trobarem en el camí són oliveres i alzines.

Una alzina al marge del camí

La comarca té un passat medieval que avui dia és present en forma de castells i torres que podem trobar en alguns pobles (tant Concabella com les Pallargues tenen castell). Aquests monuments es poden visitar conjuntament a través de dues turístiques, la Ruta dels Castells de la Segarra i la dels Castells de Sió, que passa per l'itinerari que us presento.

En alguns pobles les cases rurals ofereixen sortides a cavall als seus clients.
Trobareu informació turística de la comarca al Centre d’Atenció Turística de Catalunya de Cervera, situat al costat d'una rotonda després de la sortida Cervera est de l'autovia A2 Barcelona - Lleida.

L'itinerari de la Bunyola del Delta del Llobregat

El canal de la Bunyola
desembocant a la platja dels Carrabiners

A poca distància de Barcelona hi ha un lloc fantàstic per anar a caminar. Són els espais protegits del Delta del Llobregat, a dos quilòmetres del nucli del Prat del Llobregat. Hi ha tres itineraris senyalitzats que poden ésser concorreguts segons el moment del cap de setmana però que hi ha dies i estones en què estan buits.

És necessari consultar els horaris perquè aquests camins es tanquen al públic a vegades a les 17 de la tarda, altres cops a les 19 h segons l’època de l’any. Cliqueu en aquest enllaç per veure’ls.

Distància:

• 2,5 km d'anada
• 2,5 km de tornada

Itinerari:

• Porta dels Espais Naturals
• Mirador de Cal Tet (1 km)
• Mirador de la Bunyola (1,9 km)
• Antiga Caserna dels Carrabiners (2,2 km)
• Mirador del Semàfor (2,5 km)

Durada:

La que vulguis, però el mínim per anar i tornar són 2 h 30 min.

Com us deia hi ha tres itineraris. L’1 i el 2 són els que passen més a prop del curs del riu i hi és tancada l’entrada als gossos. El número tres és el que us proposo en aquest article. S’anomena l’itinerari de la Bunyola.

Itinerari de la Bunyola

El camí arriba fins al Mirador del mateix nom on podem gaudir de l’observació de les aus aquàtiques que es deixen veure a la platja de ca l’Arana, a l’esquerra del mirador (al darrere de la qual hi ha la desembocadura del riu) i a la platja dels Carrabiners (a la dreta).

La platja dels Carrabiners amb el canal de la Bunyola

Aquestes platges són dos dels tresors del Delta i, esclar, no hi és permès al bany. Reculant uns metres des del mirador el camí tomba a la dreta passant per una antiga baluerna en ruïnes anomenada la caserna dels carrabiners i toca fi a l’edifici del Semàfor que esdevé una tribuna de la platja del mateix nom on no cal dir que el bany tampoc hi es permès.

L'edifici del Semàfor

Aquest tram final de camí està construit sobre una plataforma de fusta des d’on podem observar, abans d’arribar a l’edifici del semàfor, l’estany de la Magarola.

És dificil d’interpretar la quantitat d’elements naturals que conflueixen en un Delta. Aquesta tasca la podríem deixar als biòlegs. No obstant això, la visita als Espais naturals del Delta permet fer-nos una idea de la naturalesa d’un Delta gràcies a les explicacions que trobem en diversos punts de l’itinerari. Pel que fa a la fauna hi abunden les aus aquàtiques (el corriol camanegre, la gavina corsa i fins l’aguila pescadora passen per la platja del Semàfor, per exemple). També hi ha rèptils com les tortugues, etc., que naden a les aigües del canal de la Bunyola. Sobre la vegetació, hi trobem joncs i plantes poc conegudes.

El paisatge del Delta és d’enorme bellesa, s’hi respira una tranquilitat absoluta. El blau del cel, el blanc dels nuvols i el verd de la vegetació es combinen formant un paisatge simple i harmoniós.

El sender és pla i es perd a l’horitzó.

Potser no cal dornar-ne més detalls. Aneu-lo a veure.

La cova Iglesiona del cabo Vidio

Una de les entrades per mar a la cova

Avui us vull parlar del Cabo Vidio, un cap de la costa asturiana a l’interior del qual hi ha una cova d'unes característiques geològiques singulars, la "Iglesiona". Si us situeu a l’oest del far veureu un caminet que davalla a l’única de les tres entrades a través de les quals s’hi pot accedir.

De baixada passareu per un punt on la roca està equipada amb uns ferros. Després heu de continuar descendint i quan ja us estigueu apropant al nivell del mar veureu a la dreta una obertura a la roca, és l’entrada a la cova.

Aquest és el caminet que baixa a la cova

A l’interior descobrieu una sala enorme que s’aixeca i culmina en forma de cúpula. No és habitual topar amb una cova d’aquestes característiques. Això es dóna perquè fa milers d’anys, aquesta part del cab estava formada d’estrats de quarcita situats de manera horitzontal l’un damunt de l’altre. Aquests estrats, a més, no estaven soldats. Amb els anys, l’erosió de l’aigua va anar desprenent la part central dels estrats i, mica en mica, es van alçar els murs d’un sostre amb una superfície semiesfèrica.

El terra de la cova és ple de còdols que són les restes dels estrats caiguts, unes pedres que a la vegada han estat arrodonides per la força del mar. En una entrada, l’única a través de la qual s’hi pot accedir per mar, es forma una plageta de còdols i es crea una imatge impressionant amb els rajos de llum filtrant-se a l’interior de la cova. L’escenari és pintoresc i recorda una cova després d’un naufragi

Aquí podem veure la platgeta que s'ha format amb estrats caiguts del sostre

L’alçada de la cova no la sabem però superarà molt probablement els 50 metres. Tot plegat ens du a la conclusió que el cabo vidio és buit per dins i, qui sap, potser algun dia, d’aquí molts i molts anys, s’enfosarà. Per accedir a la cova s’ha de fer amb bajamar, és a dir, quan hi ha la marea baixa, i això es pot consultar per Internet al web de l’AEMET (heu de seleccionar la zona oeste i la zona de Cudillero) o a Tablademareas.com.

Un cap, punta o promontori, tal com ho diu a Viquipèdia, és un accident geogràfic format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar. Rep aquest nom sobretot quan la seva influència sobre el flux dels corrents costaners és gran i provoca dificultats per a la navegació.

Vistes a occident de la costa asturiana des del cabo Vidio.
Els núvols tapen el sol en un paisatge verge.

A Astúries hi ha diversos caps. El més conegut és el Cabo Peñas, el més septentrional de la costa asturiana, però un dels més importants és el Cabo Vidio, que pertany al concejo de Cudillero. Al marge de la cova, les vistes de la costa asturiana des del cap són espectaculars. És una costa verda, tallada per penya segats on sentim tota la força del mar cantàbric.

El camí d'Ossera a l'Alzina d'Alinyà

Després de Josa de Cadí i Tuixent comença una vall que és una de les boniques de Catalunya, la vall de la Vansa. Aquesta vall s'estén de manera horitzontal fins al riu Segre, entre el pantà d'Oliana i la Seu d'Urgell. El fil conductor de la vall és el riu de la Vansa que s'estén per la plana i desguassa al riu Segre.

La Vansa està protegida al nord per la serra del Cadí. Des dels pobles de Fórnols i Cornellana es pot ascendir a dalt de la carena i assolir la Torreta de Cadí (2.559 m), el cim culminant del sector occidental de la serra.

Aquesta bonica vall té un notable interès botànic. Hi ha diversos itineraris (la Volta a Ossera, el camí de Sorribes de la Vansa a Ossera, etc.) que a la primavera queden espectacularment verds. És molt recomanable fer-hi una excursió i tirar fotografies.

Avui us presento un itinerari entre dues valls, la de la Vansa i la d'Alinyà, que surt d'un dels indrets més pintorescos de la vall de la Vansa, el poble d'Ossera. Del conjunt de pobles que integren el municipi de la Vansa i Fórnols és el que queda més aïllat. Es troba al vessant sud de la vall i té totes les casetes posades a dalt d'una careneta, entre la roca d'Ossera, que les resguarda, i la carena de Colladetes.

Ossera

Ossera - Coll d'Ares - l'Alzina d'Alinyà

• Itinerari: lineal (no circular)
• Durada: 2 h 30 min anada (5 h anada i tornada)
• Distància: 4.99 km anada (10 km anada i tornada)
• Alçada del punt de sortida: poble d'Ossera, a 1250 m
• Alçada del punt més elevat de l'excursió, el coll d'Ares, a 1650 m
• Alçada del punt d'arribada: l'Alzina d'Alinyà, a 1365 m

Mapa de l'itinerari

Deixant enrere Ossera el camí s'endinsa per un caminet entre un bosc tupit de pi roig, roures, boixos i ginebres i va enfilant fent llaçades fins al coll d'Ares.

El camí s'enfila entre un bosc enorme

La Duna descansant.

L'etimologia del topònim deu provenir de l'existència del plantígrad en el passat llunyà però avui vila és coneguda pels artesans que hi viuen. Hi podem comprar melmelades, formatge i herbes remeieres, entre altres coses. Al voltant d'Ossera hi ha un bon nombre de plantes medicinals. Les vistes, el panorama que s'obre davant de la nostra mirada, en aquesta primera part de l'excursió, és fantàstica. D'una banda, el massís del Cadí enfarinat a finals de març, a la dreta. Més al fons, a l'esquerra, observem les muntanyes de la capçalera de la vall de Bescaran, és a dir, el Pirineu. I entre els arbres, a primer terme, l'hermós poble d'Ossera. 

Vistes del Cadí i del poble d'Ossera

El camí puja fins al coll d'Ares.

El coll d'Ares més barcelonista

Ens arribar-hi descobrim diverses coses. D'una banda, la vall d'Alinyà que s'estén al nostres peus. És una àrea de vegetació més seca, amb tons ocres i verds més secs que no pas forts.

La vall d'Alinyà

És una vall ampla amb una pista forestal que porta cap al poble de l'Alzina d'Alinyà, però que nosaltres no seguim perquè preferim anar-hi pel caminet, més bonic i que davalla directe al poble en direcció sud-est (SO) evitant els revolts de la pista forestal.

Baixant deixem a la dreta una enorme roca estimbada que s'anomena Pedra Paret. Trobem un torrent amb un rierol d'aigua. El camí hi passa pel costat. És el riu de la Peça que abasteix el poble de l'Alzina d'Alinyà. En una estona anem a parar a una pista forestal on trobem una indicació de 10 minuts cap a l'Alzina. Arribem en aquest poble, unes quantes cases col·locades en un pendent sota el serrat del Prat de l'Anca.

L'Alzina d'Alinyà

Està força deshabitat i tranquil, no té cap comerç ni bar però gaudeix de bones vistes al sud de la vall.

Allotjament

Si us voleu allotjar en algun lloc quan aneu a la vall de la Vansa recomano l'alberg Can Cortina, a Tuixent. És econòmic. Sopar terrícola, amb porró de vi i gasosa, dormir i esmorzar amb pa amb tomàquet i embotits, cafè amb llet o llet amb cola cao, suc de taronja, melmelades i mantega envasades, surt tot plegat per 33,90 € més una taxa de 45 cèntims per persona. A mi em convenç.