El camí de ronda entre Tossa de Mar i cala Pola

El segment de costa entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols és un dels més abruptes de la Costa Brava, la costa cau en picat sobre el mar formant penya-segats imponents. Les vistes impressionen. Les onades espeteguen contra la roques, l'aigua del mar brilla i el verd dels pins embolcalla un panorama de vertigen.

Hi ha un caminet de ronda que transcorre per aquest indret i ens porta a dues cales tranquiles. Primer, cala Bona i, després, cala Pola. L'itinerari surt de Tossa de Mar i va per dalt dels penya-segats entre un curiós bosquet de pins i alzines sureres.

Els penya-segats de la Costa Brava

El llibre “Viatge per la Costa Brava” de Xavier Moret diu que l’escriptor Agustí Calvet “Gaziel” deia que només aquest litoral mereixia el nom de Costa Brava. Ho confirmo. De fet, la carretera litoral que uneix Tossa amb Sant de Guixols és famosa pels seus revolts inacabables.

L’interès de l’excursió no només el té el camí de ronda sinó també les dues cales quals arriba, cala Bona, primer, i després, cala Pola, especialment la segona.

Cala Pola és una cala ampla comparada amb cala Bona, que és molt petita. La primera és la cala d’un càmping però a la qual hi pot accedir tothom. La podem considerar verge si exceptuem l’edificació del càmping i un parell de canonades que desemboquen al mar i que, literalment, sobren. En un dia clar el color de l’aigua de cala Pola és molt semblant al turquesa i el daurat de la sorra hi llueix especialment.

Cala Bona, com hem dit, és una cala petita. És estreta i verge, aquesta totalment. Té molt poca sorra i una gran quantitat de roca. És recomanable banyar-s’hi amb sabatilles de mar per no fer-se mal als peus i les activitats a les quals es presta la cala és a fer busseig amb un tub i unes ulleres i gaudir del silenci i la solitud, en companyia si es vol, en una cala poc freqüentada com aquesta a l’hivern.

Cala Bona, petita i tranquila

I si és estiu, nois i noies, i hi trobeu massa gent, amb bon humor us dic el que suggeria el gran escriptor, Josep Pla, “si en arribar en alguna cala, abans deserta, on passàvem les hores sentint xiular el vent, es troben amb edificacions més o menys afortunades, em facin el favor de dissimular”.

També hi ha, entre Tossa i Giberola, que és la cala posterior a la Pola, una sèrie de coves que constitueixen un altre dels inqüestionables al·licients de l’excursió (això darrer és de Josep Pla). Però nosaltres les vam veure, n’hi ha moltes i són fàcils d’observar des dels penya-segats. Les més interessants són l’Esclafada, la de Pola, la Cateura i la del Bergantí, que és la més gran.

Una  de les coves 

Itinerari lineal, no circular:

• Tossa
• Cala Bona
• Cala Pola

• Durada, de Tossa a cala Pola: 1 hora. Anar i tornar: 2 hores.
• Desnivell: 300 m
• Senyalització: l’itinerari marcat amb cintes blanc-i-vermelles.

Mapa de l'itinerari

Punt d’inici de l’excursió

La fletxa marca l'inici del camí

Com veieu a la imatge, el camí surt de l’extrem de Tossa més proper a Sant Feliu de Guíxols. Heu d’anar a la platja de la Mar Menuda i heu de pujar pel carrer Mar Menuda i al primer revolt (que és pronunciat) veureu un pal indicador que diu “Cala l’Infern d’en Caixa. Camí no accessible” on hi ha l’inici del camí de ronda. Per cert, l’Infern d’en Caixa és el nom del primer penya-segat que hi ha (jo no m’hi vaig fixar). Al cap d'una estona el camí desemboca a la carretera. L'heu de seguir pel marge dret durant uns 200 o 300 metres i després d'un revolt veureu, en un arbre, una pintada de color blanc i al costat torna a aparèixer el camí. Heu de vigilar una mica amb els cotxes ja que la carretera és estreta.

Nota important: vam anar a l’oficina de turisme de Tossa i ens van voler dissuadir de fer aquest camí perquè, segons la dona que ens va atendre, era perillós. No sé qui el pot considerar així, potser per a un urbanita qualsevol ho pot ser, però si sou excursionistes, via lliure. Només cal anar amb compte i prou. Però bé, jo us recomanaria fer el camí si està marcat, si perduren les cintes de plàstic que nosaltres vam trobar als arbres i que definien clarament per on calia caminar. Si no està marcat i no us voleu embolicar eviteu fer-lo. Per a estrangers innexperts, especialment, pot ser perillós.

Això encaixa amb el rètol de l’inici del camí que adverteix de “camí no accessible”. Per a les multituds evidentment que no ho és. Però per als excursionistes o les persones sensates és un meravellós camí de ronda.